Coneix el lloc

El Catllar

• 43764

https://www.google.com/maps/place/La+F%C3%A0brica+de+la+Transici%C3%B3/

https://www.openstreetmap.org/#map=19/41.17915/1.32868

El terme del Catllar està situat a la vall baixa del riu Gaià, dins de la demarcació històrica del Camp de Tarragona, a la part més oriental de la comarca del Tarragonès.

Té una extensió de 26,39 km² i és el primer municipi del Baix Gaià en extensió territorial. Limita al nord amb els termes de la Secuita i Renau; a l’est, amb els de Vespella i la Riera de Gaià, al sud, amb el de Tarragona, i a l’oest, amb els de la Secuita i els Pallaresos. El terme, accidentat pels darrers contraforts de la serralada Litoral, està travessat pel riu Gaià en direcció nord-est a sud-est, quan el riu arriba a la població i, tot fent una giragonsa, continua el seu curs en direcció nord-sud. Avui el conjunt del terme municipal està sembrat d’urbanitzacions, com al llarg de tota la història es veié ocupat per masos.

Té un ric patrimoni cultural i natural. El castell del Catllar, amb el seu Centre d’Interpretació dels Castells del Baix Gaià i l’església de Sant Joan Baptista, en són referents destacats.

Situat als afores del nucli del poble, en un turó molt a prop del riu Gaià i de l’emplaçament històric industrial de la fàbrica, ens trobem amb l’ermita de Sant Ramon. Aquest espai de propietat municipal acull, des del 2021, el Centre d’Interpretació del Riu Gaià, que mitjançant conveni es gestionarà amb l’Associació Mediambiental La Sínia, entitat ambiental i de custòdia del territori.

La vila està situada a una altitud de 59 metres sobre el nivell del mar. La construcció del pantà del Gaià ha deixat la població mancada de l’alegre presència de l’aigua que al llarg de la història havia acompanyat sempre la vila. Aquesta notable mancança ha portat els seus habitants a reivindicar la recuperació d’un riu que novament porti aigua, la qual cosa, finalment, es va esdevenir com a conseqüència de l’acord signat entre l’Agència Catalana de l’Aigua i Repsol, concessionari de l’embassament.

El Catllar és un poble de 4.451 habitants (2019) ubicat a la comarca del Tarragonès, i a la subcomarca natural històrica del Baix Gaià, que integren els pobles que hi ha a la vora del tram final del riu que li dona aquest nom: Renau, Vespella de Gaià, Salomó, la Nou de Gaià, la Riera de Gaià, la Pobla de Montornès, Altafulla, Torredembarra, Creixell i Roda de Berà. És limítrof amb el terme municipal de Tarragona, la capital de la comarca i Patrimoni Mundial de la Unesco, situada a 14 km.

Associació Mediambiental La Sínia

L’Associació Mediambiental de la Sínia (juntament amb l’Ajuntament del Catllar) ha sigut una de les grans impulsores perquè aquest acord esdevingués una realitat. És una entitat ambientalista que desenvolupa bàsicament la seva activitat en l’entorn natural del riu Gaià i els municipis del Baix Gaià i la comarca del Tarragonès. L’entitat es va crear l’any 1997. Els principals projectes de l’entitat són la conservació de la desembocadura del riu Gaià i la platja de Tamarit, catalogada com a reserva de fauna salvatge, el programa de custòdia del curs baix del riu Gaià i la gestió de l’Hort de la Sínia, un centre on es combina l’educació ambiental i la producció agrària ecològica.
No els coneixes? Tot el que fan pel riu i voltants http://www.riugaia.cat/projecte/el-riu-gaia/
I aquestes són algunes de les moltes actuacions que han organitzat: http://voluntariatambiental.cat/organitzador/associacio-mediambiental-la-sinia/
Troba’ls al seu Facebook https://www.facebook.com/riugaia/

El riu Gaià

El Gaià és un riu típicament mediterrani de 65 quilòmetres de longitud. Pren aquest nom ja dins del terme municipal de Santa Coloma de Queralt, on recull les aigües de les serres de la Brufaganya i de Queralt. De manera simbòlica, diem que neix a les Fonts de les Canelles de Santa Coloma de Queralt.

Al cap d’uns sis quilòmetres, rep al torrent denominat Riudeboix, que neix a la serra de Queralt i desemboca al Gaià, a prop del municipi de Pontils. En aquest punt també rep aigua del riu de Sant Magí. A partir de Pontils, el Gaià continua en direcció a Santa Perpètua de Gaià. Passa a prop del municipi de Seguer i a continuació pel terme municipal de Querol, en direcció al Pont d’Armentera, on rep el torrent de Rupit pel marge dret. El Gaià continua el seu curs travessant el terme municipal d’Aiguamúrcia i passant a prop de Santes Creus. Poc després hi desemboca el torrent de Rubió pel marge esquerre. En el seu pas pel terme municipal de Vila-rodona, el Gaià presenta un tram bastant meandriforme, que torna a ser més aviat recte un cop passat el municipi de Vila-rodona. Gairebé al final d’aquest terme municipal, rep el torrent de les Pinetelles pel marge esquerre. El riu discorre a continuació pel terme municipal de Montferri, en el qual rep, també pel seu marge esquerre, al torrent del Còdol.

L’últim tram de la part mitjana del Gaià discorre pels termes municipals de Salomó, Vilabella, Vespella de Gaià i Renau, amb un traçat bastant meandriforme, fins a l’embassament del Catllar. Aquí rep el torrent de Renau pel marge dret. Aquest embassament va ser inaugurat l’any 1976 i serveix per alimentar la petroquímica de Tarragona i les dues comunitats de regants. Actualment, i mitjançant un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la propietat de l’embassament, REPSOL, s’ha assolit un primer compromís per garantir un cert cabal ambiental. Aquest acord encara ha de tindre més recorregut perquè el cabal sigui més adequat a la realitat del riu Gaià.

Aigües avall de l’embassament, el riu passa pels municipis del Catllar i la Riera del Gaià. Posteriorment, rep pel marge esquerre les aigües del torrent de Vespella o de Salomó, i finalment s’endinsa en els termes municipals d’Altafulla i de Tarragona, per desembocar a la platja de Tamarit. Al final del riu hi ha la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la desembocadura del Gaià, formada per una llacuna, habitualment separada del mar per una barra de sorra.

Si parlem de la part del Gaià més propera a la fàbrica, parlaríem més concretament de la zona humida del Catllar.

Es té constància de l’emplaçament d’una resclosa en aquest punt des del segle XIII, per tal de reaprofitar l’aigua que els diferents usos industrials que històricament s’hi han establert retornaven al riu, per a altres usos aigües avall. Apareix citada per primer cop, juntament amb un molí fariner, el 1341. L’estructura que resta actualment de la resclosa es va formigonar l’any 1964 i derivava l’aigua a la sèquia de la comunitat de regants de la Riera de Gaià.

Aquesta zona humida, inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 i l’Espai Natural del riu Gaià, s’alimenta bàsicament de l’aigua del cabal de manteniment o cabal ecològic que s’allibera des de l’embassament del Gaià, gràcies a un conveni entre la propietat i l’Agència Catalana de l’Aigua signat l’any 2010. El retorn de l’aigua i els treballs de millora d’hàbitats, impulsats per La Sínia i l’Ajuntament del Catllar, han permès una millora molt destacable en la biodiversitat d’aquest punt del Gaià. Pel que fa a la fauna, hi podem constatar un bon nombre d’espècies d’ocells que hi viuen i nidifiquen, com és el cas de la gallineta d’aigua, el rascló, l’ànec collverd i el cabusset. Cal destacar el projecte que s’ha impulsat del retorn de la tortuga de rierol, gràcies al qual s’han alliberat diversos exemplars que a mitjà termini es preveu que formin un nucli de població. Sense cap mena de dubte, la transformació impulsada els darrers temps en aquest indret del municipi del Catllar ha produït un canvi molt positiu tant des del punt de vista ambiental com social, ja que els veïns del Catllar i també del Baix Gaià han redescobert el riu.

Entorn natural

El Catllar està ubicat a la vall del riu Gaià, a 59 m d’altitud, entre petits turons i boscos, un espai ple de pistes i camins de terra on es poden fer activitats esportives i d’oci: senderisme, bicicleta tot terreny, escalada… Al voltant de Tarragona hi ha l’Anella Verda, un autèntic pulmó per a la ciutat, un espai forestal que connecta els seus dos rius (Francolí i Gaià) i també el Catllar i altres pobles, i que permet anar d’una població a l’altra sense trepitjar l’asfalt.

En els últims anys s’està fent un esforç de recuperació del Gaià, amb un augment pactat del cabal ambiental (limitat per l’embassament que hi ha aigües amunt) i la reintroducció d’espècies autòctones. 

Tot i ser un poble d’interior, la platja més pròxima (la Móra) està a només 8 km, i també queden a la vora les d’Altafulla i Tamarit (on desemboca el Gaià) i les altres nou que hi ha al terme municipal de Tarragona, incloses un parell de naturistes. Entre la platja Llarga i la de la Móra hi ha el Bosc de la Marquesa, un Espai d’Interès Natural protegit, una de les poques zones verges que queden al litoral tarragoní.